Dictat tan o tant

1. ·        El cotxe el podem conduir  tant  tu com jo, de manera que no siguis    tan  tossut i deixa-me’l conduir a mi, si us plau.
2. ·        El cotxe tu l’has conduït tant  que em sembla que ja tinc dret a conduir-lo jo també.
3. ·        Em vaig esverar   tant  el dia de l’examen que vaig haver de parar d’escriure.
4. ·        Em vaig posar    tan    nerviós que vaig haver de respirar fondo abans de continuar.
5. ·        Bianca, no mengis    tant   que et farà mal la panxa.
6. ·        Oriol, no mengis   tant   peix que et farà mal.
7. ·        Eduard, si menges   tant   pastís, rebentaràs.
8. ·        Roser, no mengis   tan   ràpid que després tindràs mal de panxa.
9. ·        Josep, no mengis  tan   de pressa.
10. ·        Tant se val el que diguis, jo faré el que vulgui.
11. ·        No sé per què sempre crides  tant .
12. ·        Tant  cridar i no has aconseguit res de res.
13. ·        La Clara és  tan alta que ningú no la supera.
14. ·        De rossa ho és  tant  que crida molt l’atenció quan va pel carrer.

El noucentisme

El Noucentisme és un moviment cultural, d’abast polític que apareix a principis del segle XX (1906) amb la publicació del Glossari d’Eugeni d’Ors a “La veu de Catalunya” i que pretén promoure la cultura a partir dels principis clàssics de l’ordre, el control i la mesura. Acaba al 1923 amb el cop d’estat de Primo de Rivera.

El Noucentisme va ser possible gràcies a l’acció conjunta d’institucions (Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya) i promotors de la cultura (Eugeni d’Ors, Pompeu Fabra i Josep Carner)

1. La política d’Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat de Catalunya (institució catalana que agrupa les 4 províncies i que fou el primer pas per demanar l’autonomia de Catalunya) , fou essencialment cultural:

creació d’escoles primàries, d’ensenyament tècnic i professional, biblioteques, museus, es vetllà molt per la formació dels mestres... L’any 1903 es crearen els “Estudis Universitaris Catalans”, un intent d’universitat catalana. L’any 1906 es fundà l’Institut d’Estudis Catalans”, institució de la llengua catalana encara avui vigent dedicada a tots els camps de la ciència.

2. Eugeni d’Ors és l’inventor del terme noucentista i l’ideòleg del moviment. Creia que el noucentisme havia de transformar la societat perquè fos més civilitzada i més culta.

3. L’Institut d’Estudis Catalans (1907) des de la secció filològica va encarregar a Pompeu Fabra codificar la llengua catalana fer una normativa gramatical unificada (Normes ortogràfiques,1913;  Gramàtica catalana, 1918 i Diccionari general de la llengua catalana , 1932)

CARACTERÍSTIQUES DEL NOUCENTISME:

-    Els agradava molt l’ordre, la perfecció i la bellesa formal.

-  Idealització de la realitat

-  Es produeix un retorn als temes i valors clàssics grecoromans. Gust per tot el que està relacionat amb l’urbanisme, harmonia, equilibri...

-  Valora més la intel·ligència que la sensibilitat

-  Conreu exclusiu de la poesia i l’assaig (Gènere en prosa no narratiu, que aborda d'una manera lliure els problemes més diversos. ) com a gènere més culte i més apropiat per transmetre les teories noucentistes, autors importants Guerau de Liost i Josep Carner.

En prosa només s’escriuran alguns contes i relats breus.

-    Tòpics del noucentisme:  ordre, raó i seny; esforç, llum i equilibri, 

ESTÈTICA DEL NOUCENTISME:

- Defensa dels valors tradicionals burgesos.


- La raó predomina per sobre del sentiment o l'instint. 

- El funcionalisme per sobre de decorativisme.

- Exaltació del classicisme i condemna del romanticisme en la reivindicació de la perfecció formal.

-  Manca d'espontaneïtat i naturalitat.

-  El poeta controla la llengua i l'allibera de deficiències.

-  Poesia i assaig civilista. 

El dictat del dia

Complex d'Èdip

Havia crescut amb un complex d'Èdip preocupant. Almenys això és el que assegurava el seu psicoanalista, un guru miop que el mirava intensament amb els ulls carregats de diòptries. I ell es recordava dels seus catorze anys acomplexats, la cara plena d'acne, el xandall vell que l'avergonyia i les ulleres de pasta marró, i el pare, sempre inaccessible, tancat al seu despatx. Se sentia lleig i petit davant d'ell. O potser és que el trobava tan atractiu, tan alt i fort, amb els quatre pèls de la barba ben afaitats i el perfil perfecte, com el d'un déu grec, que si s'hi comparava en sortia malparat. Matar el pare? Tampoc n'hi havia per tant. Però potser sí que estava una mica enamorat de la seva mare. Era una dona bonica, esvelta, forta. Se sentia segur al seu costat. Ben mirat, a qui havia sortit, ell? De vegades pensava que l'havien adoptat i no li ho volien dir. 

Text: Sònia Moll

Font:

http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/c1/tots/

Literatura de la Renaixença: Jacint Verdaguer

A partir de la visualització del vídeo “Verdaguer, poeta de Catalunya” contesta les preguntes que tens a continuació:

1.      Lloc i data de naixement i mort del poeta.

2.      Que hi feia a Can Tona?

3.      Quins estudis va fer Jacint Verdaguer?

4.      Què és l’Esbart?

5.      A quin certamen literari de gran repercussió participarà?

6.      Quina relació té amb el marquès de Comillas?

7.      Per quin motiu embarcarà en un transatlàntic?

8.      Quins ideals marquen la seva obra?

9.       Quins són els títols més destacats de la seva obra?

10.   Quins gèneres literaris va conrear? 

Un cop hagis contestat les preguntes elabora una fitxa sobre Jacint Verdaguer amb el següent format:

AUTOR/A:  nom i cognoms ÈPOCA: segle / data de naixement / data de mort / moviment literari VIDA: lloc de naixement / infantesa / formació / principals fets i assoliments personals de la seva vida /  OBRES: obres més importants i destacades CARACTERÍSTIQUES I IMPORTÀNCIA DE LA SEVA OBRA: gèneres literaris que va conrear / característiques de la seves obres / importància de la seva obra per a la literatura catalana i/o universal /